dijous

Cinto.

Dong...

Al capdamunt d'una cinglera artificial hi reposa una campana que llesca el dia en quarts i hores.

Dong...

El seu so esglaia, recorda a les muntanyes. Resisteix al món dels bits, a la piuladissa constant.

Dong...

Veu gentils cadells bressats, n'espera els refilets. Sap que un dia, llàgrima de mare roca enllà, no acceptaran consells, però observaran el blavejar d'una muntanya. Un capvespre, immersos en somnis de brins essent campanes.

Dong...

Les quatre.