diumenge

Fer i desfer




Els prats s’han assecat i ja
no podem pasturar.
El fred als ossos. Som ones
verdes vora la mar.
Una mar tranquil·la, una
mar d’estiu, de platja.

Pardal et tanques a casa
i busques entre les
teves restes folles.
Obres calaixos i deixes
passar el temps a pas lent.

Dies calcats fan setmanes
iguals. Vides de no 
desorientar-se, de no arriscar, 
deixar que et vinguin a buscar, 
deixar que les coses passin. 
Desfer-se de voluntats falses
que sempre acaben frustrades.
Desig que comença
quan acaba el teu, quan ja de
si’m deixes, te’n vas cap al fons
amb totes les teves raons.



dimecres

Xolocata.

Amb dos versos molt tovets
dedicats al senyor Foix
he guanyat uns bombonets
que fan feliç al més moix.

A més m'han donat un llibre
Sol, i de dol. De regal!
Això és un premi visceral
els bombonets són el timbre
i el llibre una porta astral.


Et donaria abraçades / Dolcetes com els bombons.