diumenge

Moments




Vinc a comprar tres cents moments, no són per mi eh, són per un amic que no pot caminar i per això vinc jo a comprar-los. Si, al pobre n'hi fan falta que va molt apretadet de temps.
Mira si de cas me'n poses cent cinquanta dels de mirar musaranyes i cent cinquanta de variats. Si, d'aquests un grapat, d'aquests altres uns quants, d'aquests no, no, que aquests són moments de merda.
Ah, que n'hi ha d'oferta? Mmmmm, però per acollir-me a la oferta n'hauria de comprar cent cinquanta més? Ostres; és que com que no són per mi, que són per un amic que n'hi fan falta, no sé si seria prudent gastar-me quasi el doble.
Si, el meu amic segur que m'ho agraeix si li porto cent cinquanta moments més a un preu més bo, igualment segur que li'n faran falta.
D'acord, però dels de merda no me'n posis si de cas .

dimarts

Pau Peu; dormireu!




En Pau Peu no s'hi veu. Tot és ben negre i ben fosc. A vegades perd la perspectiva i no hi veu més enllà d'aquella cosa bonica, o aquella cosa brillant, o aquella cosa que potser es pot menjar. Ara és diferent, tot és a les fosques i no se senten ni les mosques. En Pau Peu no té pas por de la foscor, sap que a vegades quan marxa la llum ha d'anar a dormir de seguida per alguna raó que encara no sap. Així, a les fosques i sense soroll en Pau Peu diu hola a la nit. És que s'ha de saludar quan arriba algú. I la nit li diu: ei, que passava per aquí, passejant pels carrers i per les vores dels llits. Ei, et saludo un moment, i et deixo uns quants somnis perquè puguis anar fent.