dimarts

Pau Peu; pareu!



En Pau Peu mira amb ulls esbatanats la mestra cantant la cançó de les pometes. Deu pometes té el pomer, de deu una, de deu una. Deu pometes té el pomer...
La mestra amb cara de verge maria i els braços alçats a mode de branques canta amb tota la seva afició. En Pau Peu la mira, però no l'escolta pas!
I és que en Pau Peu ha aturat el món per un moment, i el món tot parat li ha dit: Pau Peu, que estàs astorat i per això m'has parat?
En Pau Peu immers en els seus pensaments pensa en com es deu fer per repetir les coses bones que li passen i fer que no s'acabin mai. Si aturo el món aquests moments duraran sempre! ha pensat.
Dit i fet, Pau Peu ha parat el món i les pometes han deixat de caure i la mestra ha deixat de desafinar i el món tot parat espera que en Pau Peu decideixi que tot pot continuar endavant.
En Pau Peu espera un moment, fa un mig somriure, mira al sostre un moment, i endavant. Arrenca món, que ja vinc!

divendres

En Pau Peu, correu!


Si en Pau Peu te gana, correu!

El centre del món és entre la seva panxa i la seva boca, en algun punt d'entremig. En Pau Peu segueix la olor de l'all fregidet sense tenir en compte res del que hi ha a la dreta ni del que hi ha a l'esquerra. Endavant cap a aquella olor. En Pau Peu es troba amb uns espinacs amb panses i pinyons acabats de cuinar per experts xefs amb bigoti i davantal. En Pau Peu somriu amb aquell mig somriure del que sap que satisfarà la seva gana en breus moments i deixa que la olor del plat entri pel seu nas i el desorienti lleugerament. El senyor xef de bigoti i davantal li diu; Monsieur Pau, ací te els espinacs amb panses i pignons, gaudeixi de l'àpat.
En Pau Peu seu, i ataca el plat. Mentre menja no es distreu pensant en que demà serà dilluns, ni en la tristor grisa d'alguns.

dijous

Pau Peu es distreu:

Avui en Pau Peu ha tingut un bon dia, un dia d'aquells en que les coses són més aviat fàcils i si perds alguna cosa la tornes a trobar de seguida perquè, a vegades, hi ha bona gent en aquest món. En Pau Peu passeja per les llunes de valència i de més enllà amb la tranquil·litat d'un nadiu de les llunes i com si de casa seva es tractés. En Pau Peu es distreu, i es deixa tres idees, però no ho veu. Les idees ben tristes ploren per les cantonades, i és que estan desesperades. En Pau Peu no se n'adona, passeja per llunes, i mars i també coves fins que diu; ostres tu, tenia tres idees i les he perdut!
En Pau Peu s'ho pensa, en Pau Peu recorda, en Pau Peu retorna a buscar les idees tan abandonades i es troba un senyor, amb somriure amable, que li ha guardat tot mentre ell era pels astres!
I diu moltes gràcies, i diu déu vos guard. Pau Peu i les idees tornen a voltar per les llunes de valència i les de més enllà.